Retracte arrendatici

Els demandants van signar contractes d'arrendament amb una empresa municipal sobre 4 habitatges d'un edifici de protecció pública. Posteriorment, l'arrendadora va vendre a una societat mercantil habitatges, places d'aparcament i trasters pertanyents a diverses promocions construïdes sota diferents règims de protecció pública, entre els quals es trobaven els habitatges arrendats als actors. Els arrendataris van formular una demanda exercitant l'acció de retracte arrendatici respecte a cadascuna dels pisos dels quals eren llogaters.

El jutjat confirma la pretensió dels arrendataris. La venda conjunta dels habitatges o locals propietat de l'arrendador que formen part del mateix immoble exclou els drets de tanteig o retracte (LAU, art.25.7), però no pot suposar una simulació per a l'elusió d'aquests drets, per la qual cosa s'ha de comprovar que l'objecte de la venda inclou tots els immobles o unitats immobiliàries que formen part de l'edifici, únic cas en què procediria l'exclusió.

En aquest cas, la demandada no ha acreditat que la compravenda inclogués totes les unitats de l'edifici, a part que en l'escriptura no consta que tots els habitatges van ser cedits, es fa constar expressament que 44 places d'aparcament de l'immoble no van ser objecte de la compravenda. D'aquesta manera, no concorre el pressupost de facto per a la denegació del retracte, perquè quan no es transmeten tots els immobles d'un mateix edifici no es pot pretendre l'aplicació de les restriccions o limitacions de l'art.25.7 de la LAU.

Com que no opera aquesta excepció , es compleixen les condicions per a l'exercici del retracte, ja que els pisos dels demandants sí que constitueixen unitats físiques i residencials independents.

 

 

En situacions de controvèrsia relacionades amb el lloguer d'un habitatge, els nostres professionals poden assessorar-vos en la defensa dels vostres drets.