Repudiació de l'herència per legitimari

En el cas es debat sobre la imputació de les donacions fetes als fills que rebutgen l'herència, en què van ser testamentàriament instituïts per la causant a parts iguals juntament amb els seus germans.

El Tribunal, en atenció a l'escriptura de repudiació d'herència que van atorgar, entén que també van renunciar a la condició de legitimaris, de manera que les donacions que van rebre s'imputen al terç de lliure disposició i, en la mesura que el donat excedeixi de la part lliure, procedeix la reducció d'aquestes donacions.

La condició de legitimari neix amb la mort del causant, que és el moment rellevant per establir la llegítima i al qual ha de fer referència la imputació. Fins llavors els donataris eren justament això, donataris, no legitimaris, i renunciant a tots els seus drets en l'herència no adquireixen la qualitat de legitimaris i res no es pot imputar a la seva llegítima inexistent.

El fet que no hi hagi una norma específica sobre la imputació del donat als que serien legitimaris si no haguessin rebutjat l'herència no vol dir que el valor de la donació rebuda s'hagi d'imputar a la llegítima. Les donacions fetes als fills que no tinguin el concepte de millores s'imputen en la seva llegítima, i la seva llegítima òbviament pressuposa que adquireixin la condició de legitimaris (CC art.819).

Que els recurrents, malgrat la repudiació de l'herència, conserven la qualitat de legitimaris per poder imputar les donacions rebudes en vida, aniria en detriment dels altres legitimaris que han acceptat l'herència, reduint l'import de la llegítima individual que els correspondria si els que han repudiat fossin tractats com a no legitimaris, ja que la norma és que, si la part repudiada és la llegítima, els cohereus per dret propi succeeixen en aquesta. Són els repudiants els que voluntàriament i lliure van repudiar l'herència i van renunciar als seus drets en ella, i ara pretenen unilateralment que la seva renúncia a qualsevol dret que els correspongui en l'herència hagi d'interpretar-se en el sentit que, malgrat això, continuaran sent legitimaris perquè la seva renúncia és només pel que els pugui correspondre en el seu cas de més en l'herència. Això no sembla d'acord amb la voluntat de la testadora, que ni va ordenar que les donacions s'imputessin al pagament de la llegítima, ni els ha atribuït el caràcter de millora (que permetria imputar el donat al terç de millora encara que es repudiés la institució d'hereu) i, en canvi, ha instituït hereus a parts iguals a tots els seus fills.

En definitiva, no s'augmenta la llegítima global o col·lectiva de dos terços, i el mateix es fa per al seu càlcul, tot i que els instituïts hereus que hagin rebutjat l'herència, en renunciar a tots els seus drets en l'herència, no poden ser considerats com a legitimaris i el valor de la donació s'ha d'imputar al terç lliure.

 

 

En conflictes sobre herències i donacions, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa de les vostres reclamacions i drets.